I per això és tan difícil fer una ressenya pensada entre el cap i el cor. Els fets són indiscutibles i ningú amb el cap damunt les espatlles defensarà la decisió de cridar la lleva anomenada del biberó, canalla de disset anys que no havien sortit mai de casa. La dramatúrgia, segons el meu punt de vista ja és més discutible. A mi, que tenia informació de primera mà del meu pare, no m’ha acabat de convèncer. Ho trobareu a la meva ressenya que, avui, m’ha costat molt d’escriure, perquè costa molt de separar el que et diu el cap i el que sents al cor.
Crítica completa » http://bit.ly/2ebAXHP