Feia uns anys en què una producció teatral no era la que obria el Festival i si bé hem de dir que l’amfiteatre del teatre Grec no és potser el lloc més idoni per oferir teatre, aplaudim aquest començament.
Arthur Miller, un dramaturg que es caracteritza per la càrrega social i de denúncia que impregnava a les seves obres, ens parla en aquesta ocasió d’un episodi de la història dels EUA que va tenir lloc a Salem (Massachusetts) el 1692. L’autor va escriure aquesta obra com a resposta a la famosa “caça de bruixes” del senador McCarthy, un episodi de la història dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estès procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistas i que Arthur Miller va patir en primera persona.
Aquest terme,” caça de bruixes”, ha esdevingut com la manera d’anomenar aquelles situacions en què un govern persegueix als seus oponents polítics en nom de l’interès del país i la seguretat nacional. I malauradament no ha deixat mai d’estar vigent…. i sobretot els catalans en podem donar fe.
Un dels grans encerts del muntatge és l’evolució de l’escenografia que es va aixecant de la mà dels mateixos actors (amb alguna ajuda) i que transforma l’espai en casa del vicari, església, jutjat, presó, patíbul … Un espai que es va tancant en si mateix incrementant, de mica en mica, una sensació de claustrofòbia, simbolitzant la repressió i el tancament mental d’una societat que acaba creient les mentides que ella mateixa ha fabricat per justificar el que no entén o per interessos d’alguns dels seus membres. Aquest és, al nostre entendre, el punt extrapolable a la societat en la qual vivim, és a dir, la utilització de la por com a mecanisme de poder per tal de mantenir el control i obtenir els rendiments personals més lucratius possibles.
15 actors a escena en un treball coral magnífic, encapçalats per un enèrgic i convincent Lluis Homar en un doble paper de narrador a la primera part i president del tribunal rígid i intolerant a la segona.
En definitiva una producció que ens ha agradat molt, tal com ha estat concebuda i que trobem molt ben resolta escènicament. No estem d’acord pas amb algunes opinions, respecte a què el text s’hauria pogut contemporanitzar així com la seva posada en escena. Creiem que tal qual, com l’ha concebut el seu director, és perfecte en la seva globalitat.
Per veure la valoració sencera cliqueu AQUÍ