La infanticida és el monòleg teatral amb què Caterina Albert (L’Escala, 1869-1966) va guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898. Pel segle i escaig que ens separa d’aquell moment, és molt de valorar que l’adaptació i la dramatúrgia que n’ha fet Marc Rosich mantinguin l’aura del text original. Més encara quan la peça s’ha convertit en una òpera electrònica amb composició musical de Clara Peya, que, lluny d’abstreure’ns del drama, ens acosta al patiment de la protagonista d’una manera original però autèntica.
Neus Pàmies interpreta Nela, una dona enclaustrada en un espai indeterminat per haver matat la seva criatura. Atès que el títol ja ens revela el tema l’argument, la riquesa de l’espectacle rau en el fet de resseguir el camí de la protagonista, des del passat (racional) fins a un present que el personatge entoma amb l’esperança que hi haurà un futur (emocional). I és que Nela, abandonada per l’home que l’havia estimada i havent renunciat a la seva filla per no perdre la pròpia vida, és tota ella un crit a la supervivència.
Marc Angelet dirigeix un muntatge en què un espai cantoner de l’escenografia, de Laura Clos «Closca» i Felipe Cifuentes, està reservat a l’espai sonor electrònic, a càrrec de Gerard Marsal. Totes les peces que conformen aquesta producció, que no s’allarga més de seixanta minuts, contribueixen amb excel·lència a l’ambient fosc, opressor i desolador que envolta el retrat d’un escàndol social i moral que va instar l’autora, d’aleshores ençà, a signar tota la seva producció literària amb el pseudònim de Víctor Català.