S’apaguen les llums i comença l’espectacle. Sols amb els primers instants ja veiem el segell de qualitat d’aquesta companyia a nivell estètic. A la seua pàgina web llegim paraules que els defineixen, entre les que està bellesa- volem trobar la nostra estètica, el nostre llenguatge, el nostre codi- diuen, i en aquest camí exploren i així ens ho transmeten. Però ens citen més conceptes que també identifiquem: els 4 elements, artesania, treball col·lectiu, música, entrenament, joc…Juguen una vegada més amb una obra clàssica i elements de l’actualitat molt encertats en el seu ús, que donen un toc original molt ben integrat. I posats a jugar, també ho fan amb elements naturals, com bé avancen. En aquest cas l’aigua té un gran protagonisme escènic. Ajuda a situar-nos en una realitat paral·lela, en un món estrany al que arribem amb Faust de la mà de Mefistòfil. Artesania…treball col·lectiu…entrenament…ens ressonen constantment com una remor de fons. Una vegada més la seua creació és un exemple de treball col·lectiu per al que cal una escolta grandíssima, una atenció immensa i un entrenament desmesurat. I és un exemple d’artesania per les accions en la pròpia peça i la cura en els detalls. En conjunt, tenint en conter que és una adaptació lliure amb un grau elevat d’experimentació i recerca d’altres llenguatges, pot arribar a connectar més o menys amb l’espectador/a. Però a nivell estètic i de com plantegen tant les imatges, com els diàlegs com la introducció de la part musical, és un regal per als sentits. Molt ben feta.
Enllaç copiat!