És admirable la capacitat d’innovació i de deixar-te bocabadat que té la companyia Projecte Ingenu, i es que això és la garantia dels seus muntatges.
Com ja van fer amb Yerma, dotant de més bellesa, si cap, a aquest text, que record amb molta fascinació, ara a InFAUST hi trobem un nivell d’experimentació dut al límit on el que trenca la quarta paret no són les intervencions dels actors, sinó la mateixa posada en escena. L’ambientació t’agafa, t’atrapa, t’envaeix i no et deixa anar fins a l’últim sospir de l’obra.
Una versió lliure de Goethe totalment actualitzada que qüestiona la nostra forma de viure provocant una reflexió absoluta.
La utilització de les llums, els efectes visuals i la dotació de significat a l’aigua, que té una gran presència escenogràfica, que animo a descobrir-la, és d’una bellesa que et deixa astorat a la cadira i no et para de sorprendre al llarg de cada escena.
He parlat primer de l’escenografia, que aquí prefereixo, i es mereix, donar-li el nom de món escènic, però no vull deixar en segon lloc les grans interpretacions dels joves actors, cada un d’ells interpreta diversos personatges i accions diverses que, gràcies a la proximitat de l’escena al públic, et fan disfrutar.
Aprofito per recomanar fermament intentar degustar aquest muntatge a primera fila.
L’experimentació amb la recerca de noves formes d’explicar i representar el Faust i les conseqüències de vendre la teva ànima al diable fan d’aquesta obra un imprescindible per deixar-te emportar pels sentits.