En realitat, Infern és un work in progress, un treball inacabat i en constant evolució que formarà part d’un tot més gran. Es tracta d’una de les tres parts que integraran el tríptic The garden, basat en la pintura El jardí de les delícies, d’El Bosco. La companyia La Taimada, que treballa sovint amb imatges potents i ambients tensos, presenta ara l’aperitiu d’un projecte ambiciós, diferent i provocatiu. De fet, Infern comença amb una llarga escena on només hi intervenen la música i la il·luminació, per seguir després amb repeticions, sèries que semblen no tenir fi i una curiosa cerimònia litúrgica que precedeix un final eixordador, crispat, molt potent.
El millor d’aquest treball és l’ambient que han creat Olga Álvarez i Jordi Cabestany. Com si fos un fragment de 2001 o d’altres cintes de ciència ficció, la peça comença amb un to misteriós i futurista. El joc de llums de Joana Serra i la intensa música de Carlos Martorell aconsegueixen un efecte realment hipnòtic, en el que l’aigua també hi juga el seu paper. Tot plegat, una ambientació molt especial que transporta de seguida l’espectador a un món paral·lel, carregat de desesperança i d’un erotisme íntim, individualitzat i egoista. Potser els temps escollits s’allarguen en excés i les escenes arriben a la saturació, però no es pot negar que s’ha creat un espai molt personal que ha de créixer i que pot arribar a donar grans alegries als espectadors més agosarats…