La idea és bona. I la tècnica millor. Però quan un text s’allarga massa, quan el ritme és extremadament lent i es volen abastar massa temes, el resultat acaba sent un muntatge desigual.
Després de la mort del seu traductor i amic Robert Davreu, Wajdi Mouawad va decidir que no podia seguir amb la seva idea de muntar a l’ús les tragèdies completes de Sófocles. Després d’haver fet la trilogia Des femmes (LesTraquianes, Antígona i Electra) i el díptic Des héros (Àiax i Edip Rei) la següent en la seva llista era la història de Filoctetes, primer volum del díptic Des mourants (els moribunds). I llavors, ell mateix reescriu la història i es personifica en el protagonista emprenent un poètic viatge per l’Hades per trobar allò que li faci recuperar les ganes de viure. Per a això viatja a Atenes, agafa un taxi i es deixa portar als racons foscos del món dels morts…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-inflammation-du-verbe-vivre/