Tornem a la Sala Flyhard i hem rigut amb ganes amb aquesta obra. Instruccions per enterrar un pare és el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso, després del seu primer treball conjunt: l’exitosa Ovelles.
Tal com va passar amb Ovelles, ens trobem amb una obra que parteix de la mort per poder riure. Només entrar ja veiem la primera tria de gags referent a la mort i els bancs. Passant pels catàlegs de taüts i tot el negoci que hi ha darrere. I així amb tots els temes referents a l’enterrament d’una persona estimada.
Amb un humor molt negre podem veure com a més de riure de valent hem passat una bona estona amb un mastegot als que fan negoci amb la mort.
Durant l’obra he trobat gags molt bons que he rigut amb ganes i puc comentar que m’ho he passat força bé.
Tenim una bona comèdia i que ens parla del sector dels serveis funeraris i dels bancs que els veiem com el que són. Un sector poc transparent, amb manca de valors i que van al negoci. Els darrers anys el negoci de la mort acumula diverses polèmiques i que amb aquesta obra a més de fer-ne ressò podem riure una estona.
Referent als actors, puc dir que el paper de Teresa Vallicrosa queda totalment rodó, divertit i fins i tot passat de voltes que li va genial al personatge. Eduard Buch és el protagonista absolut de l’obra, qui porta el pes de la mateixa i que dóna un toc genial. L’únic el paper de Sara Diego, possiblement la que menys ha brillat, ja que el seu paper és el dóna peu als altres dos actors per les seves rèpliques.
Per cert, l’escenografia genial, amb tan poc escenari hem vist com s’ha anat muntant i desmuntant diferents objectes que no desxifraré i un final apoteòsic que demostra el gran fer d’Elisenda Pérez.
Podeu veure la resta de la meva extensa opinió al següent enllaç