Després de l’èxit d’Ovelles, existia una certa expectació per veure la nova obra escrita i dirigida per Carmen Marfà i Yago Alonso i, vist el resultat, ja podem dir que no han decebut. Instruccions per enterrar a un pare té alguns elements en comú amb l’espectacle anterior: la família com a eix central del conflicte, la mort com a punt de partida, un sentit de l’humor una mica absurd i l’element econòmic com a drama del nostre context actual. En aquest cas, però, la proposta opta per l’humor negre, dotant la història d’un divertit mal rotllo que és on resideix, en gran part, la seva originalitat. D’aquesta manera, tornen a combinar la comèdia, el drama costumista i una sàtira social en to naturalista que aporta la credibilitat que algunes de les situacions necessiten, malgrat que, en algun moment, la narració sembla estancar-se. En qualsevol cas, el muntatge és enginyós, fresc i entretingut, apostant per una bona idea sense massa desenvolupament o girs narratius per, en realitat, explicar-nos el món interior, les relacions i la psicologia de tres personatges, a l’interior dels quals s’amaga allò que més valor té de tot el conjunt.
Enllaç copiat!