Una de terror

Instruccions per fer-se feixista

Instruccions per fer-se feixista
16/07/2023 - La Villarroel

Aquesta és una obra necessària, oportuna… i fins i tot oportunista, donades les circumstàncies en les que ens trobem. Quan un entra al teatre hi va disposat a escoltar moltes coses que sap que no li agradaran, que l’alarmaran, però ho fa conscient de que enmig de la ironia hi trobarà claus per combatre (o per entendre, encara que sigui a contracor) el moviment feixista. Ara bé, quan entrem ens trobem amb un decorat televisiu de late show o similar. Sembla l’espai ideal perquè aparegui Andreu Buenafuente, Marc Giró… o fins i tot la Lali Symon que justament aquests dies ocupa l’escenari del Romea. Però no, no és cap d’aquestes persones. S’anuncia de cop a Mercè Arànega, i aquesta es presenta al públic i ens explica l’experiment, o experiència, que vindrà a continuació.

Fer participar als espectadors d’una mena de curset per fer-se feixista és tan original com perillós. Original perquè permet donar la volta a tot, tirar d’ironia i, de mica en mica, anar sorprenent al personal amb coses que potser pensa i no creia que pensava. Perillós, en canvi, perquè cal encertar amb el to just, que no pot passar-se de rosca ni tampoc quedar-se curt. En aquesta versió dirigida per Miquel Górriz hi ha una mica de tot… ja que penso que a estones s’encerta amb la intenció i a d’altres hi falta el ganxo o el revulsiu que un missatge com aquest hauria de tenir. Així mateix, penso que la interpretació de la gran Mercè Arànega resulta excessivament natural i orgànica (virtuts teatrals molt preuades en altres muntatges), cosa que cap al final de l’espectacle –quan el personatge sembla haver vençut a la persona- resulta un pèl forçada. Penso que una mica d’estridència li hauria vingut bé, ja que el públic surt una mica com ha entrat… i jo em pensava que sortiria amb l’ànim més exaltat i amb ganes de voler canviar el món. Potser al final tot és culpa nostra. Potser el missatge de Michela Murgia (autora del llibre en el que es basa l’obra) és que estem assimilant autèntiques barbaritats amb una facilitat esfereïdora. O potser és que ni la mateix Murgia pot acabar d’escandalitzar al personal, que ja bé escandalitzat de casa i amb la lliçó apresa. Sigui com sigui, això sí que pot provocar debat, i encara que només sigui per això ja val la pena acostar-se a aquest curset tan especial…

← Tornar a Instruccions per fer-se feixista

Enllaç copiat!