Interior no és un muntatge fàcil però és, sens dubte, un d’aquells que es fan difícils d’oblidar. Amb un posada en escena sòbria que genera un ambient francament opressiu, Hermann Bonnín ens submergeix en el text de Maeterlinck, un text que ens recorda que és la mort dels altres la que hem de tèmer, i no pas la nostra. Quatre actors gairebé estàtics i un magnífic ambient sonor que ens transporta a un espai gairebé oníric completen una proposta que emociona i fins i tot trasbalsa, una experiència teatral intensa que val la pena viure en primera persona.
Enllaç copiat!