Interiors és com un got d’aigua: senzill, inofensiu, innocu; a primera vista, alguna cosa que no sembla que ens hagi de sorprendre o trasbalsar. Com l’aigua, però, és també essencial: conté tot allò que necessitem. És contenidor i contingut de tot el que és la vida.
Interiors explica l’encontre entre dues persones que van tenir una intensa relació en el passat. El retrobament és a un poble d’estiueig, agradablement suggerit per un disseny equilibrat i subtil, que convida l’espectador, des del primer moment, a participar de l’espai escènic.
Un sopar serveix d’excusa perquè aquestes dues persones presentin les seves noves respectives parelles. El menú, una desfilada de platets, tastets, de tots i cadascun dels ingredients que conformen les relacions sentimentals. Per començar, uns aperitius de gelosia amansida que donen pas a uns entrants de retrets i rancúnia. El plat principal és un filet de sinceritat, poc fet, al punt de sal, amanit amb uns cabdells d’orgull i falta d’autoestima a l’oli picant. Per postres, fondant de passió i luxúria en tres textures: cruixent, mousse i cor de xocolata desfeta.
El menú ve regat amb bon vi i cerveses d’autor. I malgrat que, en realitat, sabem que tot és aigua, la borratxera de passió, retrets, petons i carícies obre el camí a la relliscada… que involuntària o no, ens permetrà reflexionar i entendre que l’estómac i el cap sempre seran enemics, i que allò que més ens sedueix és sovint allò que també fa més mal. I que allò que ens manté al tan anhelat estat d’equilibri, acaba per arrossegar-nos fins l’avorriment o el tedi.
Destacar l’excel·lent treball de les dues actrius, i en especial, de la Concha Milla, que també n’és autora i directora. Lloable la feina que fa per transitar dels breus monòlegs que ens permeten conèixer el personatge, l’autora, en profunditat, cap a les escenes amb la resta dels personatges, que ens permeten entendre, de forma clara i visual, les capes que construïm a la vida: els personatges darrera els quals amaguem o dissimulem els ingredients que couen, a foc lent —la por, el dolor, la inseguretat— al nostre interior.