Deixant de costat, que el pes en les obres de Shakespeare són els homes i les dones són les que pateixen. En aquesta obra les dones obtenen tota l’atenció, encara que igualment pateixen la reacció dels homes.
Davant un escenari nú, Mercè Anglès i Anna Güell defensen els seus papers a la perfecció. A més de la cadena que escanya a la reina i les escenes que amb el taca-taca resulten molt intenses.
S’ha de dir que l’únic que veig que li falta a l’obra és una breu explicació del parentiu dels diferents personatges. Tenint en compte que a l’entrada de teatre s’explica la relació entre ells. L’adquisició de coneixements previs, ajuda a il·luminar les zones fosques de l’obra.
Per cert, hi trobem una picada d’ullet per els espectadors de teatre. A l’inici de l’espectacle amb la veu en off de Toni Punti. Posteriorment, al final de l’espectacle han pogut aprofitar la veu de Pere Arquillué en off en alguns instants per citar Ricard III.
En definitiva, és un obra que atrau des d’un primer moment, encara que aneu previnguts. Si podeu anar un parell de minuts abans al Teatre i poder fer una petita relectura dels protagonistes que ens trobarem i la relació entre ells.