Imagineu-vos un home jove relativament feliç, treballant al obrador d’una fleca escombrant per onze € a la setmana; és deficient mental, però voldria ser intel·ligent i, és clar, també voldria ser estimat. I ara imagineu-vos que entre en un experiment i després d’una operació (abans assajada amb un ratolí) esdevé cada cop més llest i assoleix un coeficient cada cop més alt… per descobrir-se incapaç de ser feliç i viure immers en la soledat. Ho estic simplificant molt per la manca d’espai. Ferran Audí ha escrit i dirigit una peça molt ben travada i Raimon Molins, amb l’ajut del ballarí Miquel Barcelona, l’ha elevant a la excel·lència amb la seva interpretació, ajudat d’una bona posada en escena. Altament recomanable.
Enllaç copiat!