Per què no us podeu perdre aquest espectacle?
Primer de tot pel text, que és absolutament meravellós i segon per la magnífica interpretació del jove actor Pau Rosell.
Amb un llenguatge simple i a la vegada poètic, Ivan I els gossos és un d’aquells textos que t’atrapen des del primer moment.
Explicada en primera persona pel mateix protagonista, Ivan I els gossos és una obra que destaca pel seu dramatisme i emotivitat, molt presents en la cruesa i duresa del relat.
Es tracta d’una història duríssima basada en la història real d’Ivan Mixukov, un nen de quatre anys que es va escapar de casa seva cansat de suportar tota mena d’abusos (la mare no es preocupava per ell i la parella d’aquesta era un alcohòlic violent). Per sobreviure l’Ivan va demana almoina pels carrers i va viure amagat als voltants d’una fàbrica. No confiava en les persones. Al cap de poc es va fer amic d’una manada de gossos salvatges amb els quals va acabar convivint i compartint el menjar que aconseguia. Durant dos anys va viure com un més de la manada. Finalment, la policia moscovita el va acabar detenint.
Hattie Naylor va escriure el monòleg Ivan i els gossos el 2009.
Concebuda inicialment per ser emesa per ràdio, Ivan i els gossos es va estrenar al Soho Theatre de Londres l’octubre de 2010.
La peça ha estat traduïda a més de vuit idiomes i s’ha estrenat en diversos països d’Europa i d’Amèrica. A Catalunya es va poder veure al Teatre Lliure de Gràcia (2013) i a la Sala Planeta de Girona durant el festival Temporada Alta 2013. Ara torna a Barcelona a la Sala Melmac de la mà de l’actor Xavier Boada (direcció) i l’actor Pau Rosell.
En ser un monòleg, la màxima responsabilitat recau sobre la interpretació de l’actor. Pau Rosell se’n surt amb nota, té la força i la presència escènica necessàries per tirar endavant una obra d’aquestes característiques. És brutal el que aconsegueix transmetre aquest jove actor, a través de la paraula i amb la comunicació no verbal. Excel·lent com treballa el personatge des de la mirada, el moviment corporal, la veu, el gest. Els canvis de registre, són brutals. Una veu per a tota una sèrie de personatges. Un repte actoral del qual en Pau se’n surt amb escreix.
El so ambiental I els efectes sonors, que recreen l’acústica dels diferents espais ficticis pels quals transcorre l’obra, són molt importants, si més no, dins un espectacle amb una escenografia pràcticament inexistent.
Ivan i els gossos és una història que exposa la crueltat de l’ésser humà. És un retrat de la condició humana quan es desprèn de tot el que és prescindible. És una història de supervivència que ens fa reflexionar sobre quina és la frontera que separa el civilitzat del salvatge.
No us la perdeu!