En entrar a la sala Fabià Puigserver ens trobem als actors jugant amb una pilota, vestits amb la seva pròpia roba i cridant-se pels seus noms reals. A les pantalles laterals es projecten fotos personals dels mateixos actors. Els espectadors a banda i banda de l’escenari.
Segons el mateix Rigola, el seu objectiu és difuminar la frontera entre realitat i ficció. I en paraules del protagonista Joan-Ivànov, és difícil despendre’s d’una manera de fer, d’una tradició teatral, per deixar que l’autèntica emoció flueixi sense “amagar-se” darrere un vestuari o una escenografia.
Potser el més interessant de l’obra és la reacció de tots els personatges davant un Ivànov que pateix, la incomprensió i la cerca de raonaments que justifiquin la seva manera d’actuar, raonaments que molt sovint no hi són. Un text que genera tot tipus de reflexions sobre els comportaments humans.
Rigola ha despullat l’obra de qualsevol connotació que ens pugui fer perdre la paraula i el gest, no tenim escenografia ni vestuari que posicioni el text en una època o en un lloc determinat. Estem situats en un rabiós avui i ara. Els personatges intenten allunyar-se del tedi que envaeix les seves vides.
Nao Albet, el doctor, canta i toca la guitarra ….i ens preguntem …. perquè les cançons han de ser en anglès??? La resta d’actors parlen de banda a banda de l’escenari, estan lluny els uns dels altres, cadascú en el seu paper.
Només Ivànov (excel·lent Joan Carreras) transita de banda a banda arrossegant el seu pessimisme, el seu desànim absolut, el seu desamor. Una persona que sobreviu deprimit pel que no ha estat i el que ja no serà.
Els actors actuen sense cap mena de teatralitat.
És cert que el text està un pèl massa escapçat, sobretot en personatges com el de la dona (Sara Espígul) i el de la jove enamorada (Vicky Luengo) que perden pes en el conjunt de la peça, i que d’altres personatges també tenen una participació més minsa, amb menys força que en el text de Txèkhov, com poden ser l’administrador (Pau Roca) o el mateix doctor (Nao Albet), però en conjunt el resultat de la proposta és brillant.
Una proposta que resulta atractiva per trencadora i per la seva espectacularitat i estètica absolutament diferent del que estem acostumats. Disparitat d’opinions, a l’Imma li ha agradat molt, al Miquel no tant, però en qualsevol cas els dos coincidim en què es tracta d’una proposta que s’ha de veure.
Si voleu llegir la nostra valoració original sencera, només heu de clicar AQUÍ