Jacuzzi, escrita i dirigida per Marc Rosich i amb música original de Clara Peya, és un musical de butxaca que hem pogut anar a veure a la Sala Flyhard.
Una comèdia protagonitzada per una política d’esquerres i ecologista, que guarda un parell de secrets que no vol que transcendeixin: malgrat que ella sempre s’ha ventat de viure en un barri popular i no sucumbir a luxes, s’ha instal·lat a casa seva un jacuzzi.
Els tres personatges protagonistes és una petita caricatura de la realitat (política i social) que tenim. Fins i tot el Ramón, Ramona i Ramonet (tots tres protagonitzats per Oriol Guinart) és el contrapunt als polítics i a un segment de la societat.
Si no vaig errat, és el primer cop que podem veure un musical a la Sala Flyhard i sense intenció de ser un musical com d’altres. Els actors no són cantants professionals, ni intenten ser-ho. És per aquest motiu que encara atreu més els moments musicals. A més, aquests números musicals estàn lligats a la perfecció i sense voler tallar en excès la trama de la història.
Tenim la presentació de l’Agnès Amich, en Ramon i l’Àngela Amat en la primera part de la funció. A cop de comandament ja tenim la primera canço entra sense cap mena de problema en la història. Però seguim amb la presentació dels protagonistes i amb un nou click una nova canço. Ja tenim l’entrada de tots els moments musicals, sempre acompanyats a cop de comandament a distància.
Una vegada que tenim tots els elements a escena, comença l’acció. Una comèdia entre jacuzzi, lavabos, polítics i molt humor àcid on van apareixen morts cada dos per tres. Cada cop amb un final més surrealista que l’anterior.
Podeu veure la meva opinió a l’enllaç