“Un musical electoral”. Només en pot sortir alguna cosa bona d’aquest subtítol. I més si ho signen el Marc Rosich i la Clara Peya. Les expectatives eren altes. Imagines que d’alguna manera o d’una altra es carregaran les (estrictes i encotillades) convencions del gènere, que portaran el macarrisme a un nivell bastant avançat i que somriuràs sovint amb la fina ironia.
El resultat supera totes les promeses de campanya: Jacuzzi és una genialitat que fa córrer la pixarada en tromba cames avall, sense pausa, des del minut u fins que s’han obert els llums i estàs sortint per la porta. Jacuzzi és una estripada/frikada/gamberrada exquisida. No hi ha res que desentoni. L’argument passat de voltes, fent servir els tòpics de l’esquerra-dreta política per rebregar-los al màxim, els actors/actrius entrant a sac en el joc tripós i desquiciat, la música sempre preciosa de la Clara Peya entrant i sortint d’escena a tranques i barranques, com si fos un personatge més…
Gràcies a tot l’equip per aquesta petita perla. Esteu tots de majoria absolutíssima.