Jacuzzi és una comèdia actual, divertida i molt ben representada.
És una crítica despietada a la imatge que donen o han de donar els líders dels principals partits polítics, a la imatge obligada que ha d’anar lligada a cada ideologia. És una crítica també a la encara existent vergonya de sortir de l’armari de les parelles homosexuals si a demés ostenten càrrecs públics o pretenen guanyar unes eleccions. És irònica, sarcàstica i arrenca riallades entre el públic per les còmiques situacions que es presenten. És irònica fins que fa un gir exagerat i es decanta cap a un pla més esperpèntic.
Estic segura que Marc Rosich s’ha divertit molt amb la creació i direcció d’aquesta obra. Per ell haurà estat un divertimento i per nosaltres també.
Com sempre, Clara Peya compon magistralment en la direcció necessària. La música és molt adequada al tema i als personatges el quals, sense ser cantants professionals, poden desenvolupar amb facilitat unes melodies molt apropiades al text.
Antònia Jaume i Laia Alsina són ja conegudes intèrprets del teatre català i tot i haver trepitjat escenaris de gran format, es troben molt a gust a prop del públic. Oriol Guinart és el que més m’ha sorprès. També és molt conegut en el món del teatre i fa a Jacuzzi tres papers diferents. Sap mantenir la comicitat dels personatges aguantant bé el to sense caure en el ridícul.
La meva mare hauria dit: “és una obra per passar l’estona”. Jo en aquest cas li hauria afegit que en aquest cas es plantegen situacions extremes que fan pensar i fan descobrir que la realitat no està tan allunyada de l’exageració presentada a Jacuzzi.