James Spencer Henry Edmond Marcel Thiérrée va néixer el 2 de maig de 1974 a Lausana (Suïssa), net de Charlie Chaplin, va començar en el món del circ a quatre anys amb la seva mare Victoria Chaplin i el seu pare Jean-Baptiste Thierrée, creadors del circ Bonjour. Format com a còmic en el Piccolo Teatre de Milan i a l’escola de teatre de la Universitat de Harvard, va fundar la seva pròpia companyia el 1998.
Ballarí, acròbata, músic i comediant, ha signat espectacles mítics com “Symphonie du Hanneton” (1998), “La Veillée des Abysses” (2003), que es va poder veure al TNC l’any 2007, “Au revoir parapluie” (2007), “Raoul” (2009), també al TNC el 2011 i “Tabac Rouge” (2013) que va obrir el Festival TNT l’any 2014.
Propostes on combina pràcticament totes les arts escèniques: l’art del circ, el mim, la dansa, el teatre gestual, el teatre d’objectes, el contorsionisme, la màgia, la música, …. Enguany ha guanyat el César al millor actor secundari per la seva interpretació a la pel·lícula “Chocolat”.
LA GRENOUILLE AVAIT RAISON és la seva última producció estrenada a l’abril de 2016 a Carouge (Suïssa). Un món fantàstic i poètic que s’obre a nosaltres un cop el màgic i enorme teló de color vermell s’arreplega com si tingués vida pròpia….. i llavors al·lucinem de la visió que tenim des de la fila 5 dels centenars fils que pengen del Teler de l’escenari del Teatre Lliure, mentre el teló ja a terra sembla que vull com una mena de lava sorgida del crater d’un volcà actiu.
Una escenografia fantasmagòrica, que ens recorda la cova d’un geni dels contes, amb tot d’estris estrafolaris que poden semblar futuristes i al mateix temps estan tan atrotinats que semblen pertànyer a un món de tecnologies oblidades i rovellades. Una simfonia fantàstica de màquines fabuloses amb personatges burlescos que ens presenten una fabula vestida de bogeria.
La música és del mateix James Thierrée i la veu de la cantant ens va acompanyant bona part de l’espectacle. Una proposta escènica on no calen les paraules i on entre ells parlen amb uns sons peculiars que no cal entendre.
Totalment impossible descriure el que hem vist al llarg dels 90 minuts que dura l’espectacle, però en la nostra memòria restaran per sempre algunes imatges màgiques, com l’escala de cargol que es va desplegant davant dels nostres ulls i que gira sobre ella mateixa mentre James Thierrée la va escalant …. o com els 6 artistes es mouen en una mena de dansa sincopada que s’apropa força al hip hop, però sobretot de les estones on Thierrée omple ell sol l’escenari amb la seva mímica…. i l’enorme estructura escenogràfica que sembla tenir vida pròpia i es converteix en una mena de nau extraterrestre …. o el monstre que s’empassa un a un tots els personatges… o l’increïble escena dels plats… o el piano màgic que interactua amb tots ells… o la piscina on els veiem submergir-se, o….
Tampoc no calen les paraules. S’ha de veure. S’ha de sentir. Absolutament GENIAL.
Si voleu veure la nostra valoració original, només heu de clicar AQUÍ