Aquesta obra documental de Jordi Casanovas retrata el mediàtic cas de La Manada que fa pocs anys va posar sobre la taula el tema del consentiment sexual a Espanya, generant un abans i un després en el marc jurídic del país i un cru retrat de la nostra societat patriarcal.
Com ja va fer l’autor amb “Ruz-Barcenas”, obra escrita a partir de la confessió de l’extresorer del PP, Casanovas torna al teatre verbatim i parteix de les declaracions de la denunciant, els acusats, jutges, advocats i fiscals per a teixir un text a partir de fragments reals sense una paraula de ficció. Així, crea un cru document que mostra la violència del succés en la seva forma més descarnada. L’únic posicionament pot trobar-se en la dramatització i selecció dels fragments, així com en un ús efectiu de la música.
La direcció a càrrec de Miguel del Arco manté aquesta cruesa des dels fets succeïts a les festes de Pamplona, amb cançons festives que es resignifiquen amb una enorme violència com és el cas de la mítica cançó de la Carrà i la seva “qué fantástica esta fiesta con amigos y sin ti”, fins al judici on assistim a una segona agressió per part dels jutges i magistrats del cas. L’espai de Alessio Meloni és minimalista i fred, amb una petita cabina al fons i cinc cadires que serveixen per a transitar pels diferents capítols de la història.
Ángela Cervantes és l’encarregada de liderar un magnífic elenc d’intèrprets i s’enfronta a un complicat repte que supera excel·lentment. Els cinc homes, interpretats per David Menéndez, Carlos Cuevas, Artur Busquets, Francesc Cuéllar i Quim Ávila alternen els seus papers entre victimaris i advocats o jutges, fet que resulta especialment poderós a l’hora de retratar un sistema judicial podrit i agressor que qüestiona a la denunciant fins a convertir-la en acusada. Un entramat de camaraderia masculina que es protegeix a si mateixa i que l’obra sap deixar en evidència a la perfecció.
Afortunadament, el discurs de la fiscal, també interpretada per Cervantes, i el clam social que escoltem en off serveixen de contrapunt per a mostrar una societat que exigeix un canvi i una justícia real. Esperem que obres com aquesta contribueixin a que el clam creixi, arreli i asseguri un canvi efectiu a tots els nivells.