Ahir el Festival Grec ens va dur a la Sala MAC del Mercat de les Flors per veure una proposta de dansa diferent, GALA concebut per Jérôme Bel i que compta amb la participació d’un grup de persones unides per les ganes de ballar.
Hem de reconèixer que ens vam equivocar d’espectacle, ja que no sabíem ben bé el que anàvem a veure; creiem erròniament que es tractava d’una barreja de dansa amb ballarins professionals, amb una petita participació d’algunes persones que no tenien coneixement de dansa. Va ser tota una sorpresa per nosaltres, descobrir que en realitat els únics que ballaven eren aquests darrers.
GALA és un treball de dansa d’un col·lectiu de vint persones, que en cap cas són professionals de la dansa, i que ha estat seleccionat a partir d’un càsting celebrat a la ciutat de Barcelona. Persones de diferents edats, sexes, races, condició física o psíquica, que no dubten a ballar lliurement davant d’un auditori pendent dels seus moviments.
Jérôme Bel (Montpelier 1964) està reconegut, arreu, com el coreògraf al qual l’interessa la dansa que s’allunya de les convencions i el virtuosisme. La no dansa canònica. La seva concepció de la dansa és, que ha de ser la que permeti alliberar-se, gaudir del moment en què un dansa i sentir-se feliç.
Aquest muntatge pren la forma d’una gala, un concurs de talents on diversos personatges presenten les seves habilitats particulars, on els “ballarins i ballarines” porten el seu propi vestuari. La “gala” està estructurada en diferents seqüències que es van indicant en un lateral de l’escenari: Ballet – Vals – 3 minuts d’improvisació en silenci – Michael Jackson – Salutació – Solo i Companyia Companyia.
Una proposta diferent, interessant pel que representa de deshinibidora per a les persones que hi participen i on el plaer per la dansa és l’únic objectiu. Persones que no ballen per diners ni per fer avançar una carrera, sinó pel simple plaer de fer-ho.
En cap cas dubtem de les ganes de fer-ho bé per part dels que han volgut participar en aquesta proposta; reconeixem i admirem la gosadia de persones normals com nosaltres, que poc tenen a veure amb el món de la dansa, per atrevir-se a pujar a un escenari i mostrar les seves habilitats.
Hem vist suficients projectes de teatre “inclusiu” en els que hem arribat a gaudir plenament i el resultat l’hem valorat molt positivament. Hem de dir que en aquest cas, els “parons” i brusques arrancades entre les diferents seqüències de la proposta, …. i també bona part de la dramatúrgia, ens han recordat força a la funció d’un fi de curs escolar.
Malgrat tot també hem de reconèixer que l’entrega total de tots el “ballarins” no professionals, ens ha fet passar alguns moments divertits, que valorem molt positivament. En cap cas ells tenen la culpa de la nostra baixa valoració.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ