Jerusalem, tot i ser un text del 2008, és una de les grans peces del teatre anglès més recent. Un autèntic cop de puny a la taula que havia d’arribar a casa nostra amb una producció que estigués a l’alçada, i crec que en aquest cas la tasca de Julio Manrique i de tot el seu equip ha acomplert sobradament l’objectiu. Però anem a pams… Jerusalem és un text que ens parla d’un personatge central que viu al marge de la llei i de les normes, i de tot un estol de criatures que, per motius diversos, el segueixen en la seva aventura antisocial. I tot això en un bosc d’Anglaterra, envoltat de tota la mítica, la llegenda i la literatura que atresoren els boscos anglesos. No hi falta un to poètic, una part de drama domèstic o la profunditat dels personatges èpics, però en general Jerusalem es presenta en clau de comèdia i sota una estètica punk i antisistema… també molt britànica.
El personatge principal, Johnny Byron “el gall”, és una estranya criatura que sembla estar emparentada amb el Falstaff shakespirià i d’altres bufons de la seva immensa obra. Un personatge tan gran, i amb tants matisos, necessitava un actor en un dels moments dolços de la seva carrera, i el fet d’haver triat a Pere Arquillué ha estat tot un encert. La creació que fa és extraordinària, sempre amb un peu a la bogeria (digues-li festa, disbauxa, orgia o el que calgui) i un altre a la realitat que vol disfressar. També ajuda que al voltant hi tingui actors joves ben prometedors, com Adrian Grösser o Guillem Balart, i veterans d’aquells que poden robar-te l’escena en qualsevol moment, com són Víctor Pi i Albert Ribalta. El repartiment, per tant, és tot un encert, i la direcció de Manrique, d’aquelles que perduren en el temps i que ajuden a crear un èxit immediat.
És cert que el decorat, que ja es va poder veure en tot el seu esplendor al Teatre Grec, ha quedat excessivament enxubat a l’escenari del Romea. Tot i l’ampliació que s’ha fet, dóna la sensació de que necessita respirar… però què hi farem? A vegades hi ha aspectes molt difícils de resoldre. El que sí podem assegurar és que és un espectacle que acapararà elogis i premis en la present temporada, ja sigui per la qualitat i gosadia del text com per la magnífica resolució que se li ha donat.
