Tret de la companyia Scla’ka Teatre, primers en traduir i representar l’obra “Jerusalem” de Jez Butterworth en català l’any 2015,mai ningú fins ara havia portat aquest magnífic text dalt d’un escenari. Tot i que es tractava de teatre amateur, la companyia Scla’ka Teatre va rebre nombrosos elogis per part de la premsa i d’alguns actors de renom com Josep Maria Pou i Oriol Genís.
Ara és Julio Manrique qui porta, dins el Festival Grec, una nova versió de “Jerusalem” . Es tracta d’una versió traduïda al català per Cristina Genebat, en el que el principal protagonista l’interpreta l’actor Pere Arquillué.
Aquest és el primer muntatge que Julio Manrique dirigeix a l’amfiteatre del Teatre Grec, tot un repte, si més no important, per la dificultat que comporta muntar una obra d’aquestes característiques en un espai tan singular. Una feina tècnicament complicada sobre tot pels tècnics de llum i so, que han hagut de treballar a contra rellotge i sense quasi temps de fer les proves necessàries prèvies perquè comprovar que tot surti a la perfecció. En aquest cas, per les característiques del muntatge, el resultat podia haver estat, o un èxit rotund o un fracàs absolut. Jo penso que ha sigut un èxit rotund.
Per mi ha estat un espectacle rodó!!! Rodó en tots sentits: text, posada en escena, direcció, interpretació, il·luminació i so.
-El text és brutal, contemporani però amb la profunditat dels grans clàssics. Se l’ha classificat de comèdia shakespeariana moderna. Els diàlegs estan carregats d’un humor àcid, i està ple d’expressions sorprenents plenes de violència i generositat.
-El muntatge està inspirat en la lletra de la cançó Jerusalem de Sir Hubert Perry a partir d’uns versos del poeta William Blake
-Extraordinària escenografia d’Alejandro Andújar. La posada en escena és potent, extraordinària, plena de simbologia. Ambientada en l’Anglaterra rural, a l’aire lliure en mig d’un bosc.
-Julio Manrique debuta com a director en el Teatre Grec i ho aconsegueix amb nota. A part de fer una bona tria d’actors, aconsegueix extreure’n de cada un d’ells tot el seu potencial. Manrique té la capacitat de fer creïble als personatges i l’entorn en el que es mouen.
-Em reafirmo en dir que Pere Arquillué és un dels millors actors que tenim a casa nostra. És un actor que treballa a fons cada un dels personatge que ha d’interpretar. S’entrega i se’l fa seu. No hi ha personatge que se li resisteixi. A “Jerusalem” és en Johnny Byron, el protagonista de l’obra, però tothom el coneix per “El Gall”. És un personatge amb moltes cares. Per un costat és un home molest, irritant, decadent, irreverent, fins hi tot cabró, però també és divertit, imaginatiu, generós, humà, carismàtic i bona persona . És una ànima lliure. És l’antiheroi de la societat. Ell representa tot allò contrari del que seria políticament correcte. És un home odiat per uns i estimat per altres. És l’ànima de la festa. És l’heroi dels marginats.
-Completen el repartiment Elena Tarrats, Chantal Aimé, David Olivares, Marc Rodríguez, Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro. Tots ells interpreten a personatges complexes, marginals, persones carregades de problemes i d’esperit lliure. Adolescents solitaris, vagabunds, dements, joves descarrilats,…, les “rates” de la societat.
Entre ells m’agradaria destacar la magnífica feina que fa Marc Martínez en el paper de Ginger, Víctor Pi en el paper de professor senil, i a l’Albert Ribalta pel seu moment passat de voltes.
També sobresurt amb llum pròpia l’Elena Tarrats interpretant amb una veu magnífica l’himne popular Jerusalem que és el que dona títol i punt de partida a l’obra.
-Com sé que no és gens fàcil portar a terme tot la part tècnica pel que fa a la il·luminació i el so en aquest espai tan complexa, i que són part fonamental en aquest muntatge, des d’aquí m’agradaria felicitar a Damien Bazin (so) i Jaume Ventura (il.luminació).
“Jerusalem” és una obra irreverent , desfasada, plena moments intensos i emocionals. Una obra salvatge i divertida.
“Jerusalem” és un cant a la llibertat, un conte punk, una festa.
“Jerusalem” és una crítica a la societat; a aquella societat hipòcrita i egoista.
Aneu a veure-la !!!
27 i 28 de setembre al Teatre Monumental de Mataró
Del 14 de novembre al 6 de gener la podeu anar a veure al Teatre Romea
