Aquesta temporada la dramaturga Queralt Riera presenta al Centre de les Arts Lliures, tres peces sobre feminitat i que són totes tres de punyent i preocupant actualitat: Sobre la Prostitució (Dona), sobre la pornografia (Jo porn, tu porno) i sobre l’abús infantil (Pruna).
El text de la Riera no és moralitzant ni pretén ser educatiu, senzillament descriu d’una manera molt elegant la vida d’una actriu porno, Alba Sáez, que està esplèndida, com també ho està a Dona, la primera obra de la trilogia de Queralt Riera, en la que interpreta la neta que és el paper més intens de les tres dones que hi apareixen (l’àvia i la mare).
Jo porn, tu porno té un fil argumental que serveix per contrastar el sexe violent, no compartit i vexatori per la dona amb la tendresa d’una relació entre dues dones que s’estimen i es respecten.
Magda Puyo n’és la directora. La Puyo, transgressora i amb la gosadia i valentia que la caracteritza, s’atreveix amb els temes més controvertits i en treu profit, els millora i els presenta de manera que el públic s’hi troba a gust, comparteix les vivències dels i de les intèrprets i en treu les seves pròpies conclusions. A Viatge d’hivern, un text dur i una obra difícil, va poder superar amb escreix les amargues paraules d’Elfriede Jelinek, com va fer també a Quan ens haguem torturat prou, obra esgarrifosa de Martin Crimp.
A Jo porn, tu porno, troba el to i el ritme jugant amb diversos plans a la vegada. Les dues intèrprets no dialoguen sinó que parlen cada una de l’altra i de vegades d’elles mateixes en forma de monòleg. Juga també amb els cabells de l’actriu com a símbol eròtic d’una banda i com element d’unió entre les dues intèrprets.
El moviment és important en aquesta obra. Li devem a Encarni Sánchez que expressa més que amb paraules la feina de l’actriu i la relació entre les dues intèrprets, meravelloses les dues. Vull destacar el treball d’Encarni Sánchez que es consolida amb aquesta obra com a actriu d’interpretació.
L’obra es desenvolupa en múltiples escenes d’intensitat variable que intercalen les veus amb el moviment ajudat per la música (Gerard Marsal) i la llum (Quim Algora) creant imatges molt poètiques com la de la llum travessant la cabellera de l’actriu.
Tota l’obra és un joc amb canvis constants de registres que et manté en una inquietud constant.