No oblidar el passat és molt important. De la mateixa manera, no s’ha d’invisibilitzar a col·lectius o persones que han format part de la societat i que es mereixen un lloc en el relat de la història d’un país.
Aquesta és una alterficció que pretén fer memòria i mostrar el transvestisme i la figura dels transformistes al llarg del segle XX i fins a l’actualitat a Catalunya. A través del personatge de la Roberto i la Jordi, es fa un repàs a les figures més destacades del transformisme arreu del món, per acabar centrant-se en la vida, més o menys, de Roberto G. Alonso.
L’emotivitat i la tendresa, barrejada amb una mica de tristesa i reivindicació omplen l’escenari on Alonso i Jordi Cornudella interactuen i comparteixen amb el públic aquest repàs pel transformisme patri. Amb molta veritat en el relat, van desgranant la meravella de poder mostrar qui són realment sense amagar els moments més complicats i durs que totes les persones travestis han hagut de suportar o patir.
Alonso en un moment explica que la tristesa s’amaga amb purpurina i plomes, però que hi és i també s’ha de saber. I aquesta doble cara de la moneda, mostrada sense cap parafernàlia i interpel·lant al públic és el més colpidor i íntim que es comparteix en aquest escenari.
És cert que al principi hi ha una mica de confusió amb la història que volen explicar i això fa que, fins ben bé la meitat de l’espectacle, l’espectadora estigui una mica perduda en la narració, sense saber quin fil volen estirar. Molta informació de cop, amb molts noms a vegades desconeguts pel públic, provoca que costi de connectar i situar-se en l’autoficció. S’intueix un text potent, però perd l’atracció inicial amb aquest batibull de dades. És quan se centra més en la figura -real o no- d’Alonso que l’esperadora s’endinsa en el seu món, en el seu amor per l’art del transformisme, la dansa, la música i el teatre, i també en el seu dolor i tristesa. I quan es fa aquesta passa endavant, la resta és màgia.
Alonso és un huracà apassionat que transmet veritat pels quatre costats i està acompanyat de Cornuella component un tàndem molt equilibrat. La música en directe i la senzillesa del muntatge, jugant amb pocs elements i la il·luminació, van creant un homenatge molt especial i un vincle preciós amb el públic.