S’ha de reconèixer que Joan Ollé té la mà trencada per escollir, barrejar i cuinar textos i materials ben diversos. Sempre que ho fa, com a L’illa del tresor, Coral romput, A la ville de… o Paraules d’amor, aconsegueix crear espectacles molt particulars, on el bon gust i la ironia més fina es donen la mà i aconsegueixen grans fites. A Delikatessen, que va començar com un encàrrec del director de Temporada Alta, tot el mestratge del director s’enfoca cap a tota aquella literatura -intel·lectual o popular- que s’ha generat entorn dels aliments, el fet de menjar i tot el que va relacionat amb la cuina i la bona taula. Amb textos de Da Vinci, Manuel Vicent o Proust, cançons de tota mena i jocs de paraules realment enginyosos aconseguim entendre el perquè el menjar ens condiciona per a tantes i tantes coses a la vida…
Tres actrius i dos actors de la companyia La Remoreu s’esforcen per a plantejar jocs escènics de tota mena, ja sigui cantant, tocant instruments o fent senzilles coreografies. Passar de Josep Pla a Herman Melvillle no és cosa fàcil, però el plat està tan ben servit que la cosa funciona des del principi. També és cert que qui prefereixi que li expliquin una història, un bon argument, haurà de provar en una altra banda… Aquí la Delikatessen està composta per mil i un ingredients, i tal com prometia el menú acaba essent una recepta elegant, sofisticada i amb un regust a plats -o espectacles- que ja no es cuinen.