L’escenari de la Sala Muntaner sembla la sala d’un restaurant minimalista, el color blanc domina tot, fins i tot el piano o la guitarra que, en un racó, esperen els músics. Tres dones, elegants i amb sabates de taló porten els estris per acabar de parar la taula, coberts i tovallons. Ens serviran un menú degustació de poesia, teatre i música.
Aquest espectacle del 2013, una lectura dramatitzada, es va representar una sola vegada, la nit del 3 d’octubre al Teatre Municipal de Girona amb la concurrència del més florit de la literatura, el teatre i la cuina catalana.
La Companyia La Remoreu, està formada per Ferran Aixalà, Eduard Muntada, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell; a causa de que Eduard Muntada també actuarà en la representació de “Les noces de Fígaro” al Teatre Lliure, en algunes de les sessions d’aquest Delikatessen, serà substituït per Dafnis Balduz. Nosaltres hem tingut la possibilitat de veure en Dafnis Balduz a qui admirem per la seva feina.
I comença la degustació amb cinc comensals que ens van parlant de temes relacionats amb el dinar, al llarg de l’obra van vehiculant textos plens d’humor i referències culturals i geogràfiques sobre la gastronomia. Ens descobreixen com relata Roland Topor que es pot cuinar un basc a la basca, el text de Leonardo Da Vinci que explica com s’ha de fer per matar algú en un banquet , ens canten l’himne a la paella de Manuel Vázquez Montalbán o ens narren l’elogi de Manuel Vicent al pastís Sacher.
I tot regat amb cançons de les Terres de l’Ebre o El Cocidito madrileño, cant gregorià o Andrea Boccelli. Ens presenten un espectacle “cuinat a foc lent” amb presència de la cuina lleidatana com els cargols i el xolís del Pallars.
Un espectacle tractat com una gran partitura musical on no ens adonem dels canvis de registre ni d’escenes i on tot va fluint d’un tema a un altre, d’una paraula a un altre, d’un text clàssic a un de contemporani sense interrupcions en el ritme. Com un bon menú degustació s’alternen textos, poesia i cançons fent que l’hora i poc de durada de l’espectacle ens passi sense adonar-nos i amb un gran somriure a la cara des del començament.
Una petita joia teatral que cal no perdre’s de cap manera.
Si desitgeu llegir l’apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ