M’encanta el flamenc en tots els seus pals. El cante, el toque i el baile. Intento anar a tots els espectacles d’aquest gènere artístic . Puc presumir d’haver vist a un munt d’artistes flamencs com Cristina Hoyos, Sara Baras, la companyia de Antonio Gades, Rafael Amargo, Rocío Molina, Antonio Canales, José Maldonado, Chicuelo, Mayte Martin,…però me’n faltava un dels grans, en Joaquín Cortés , que per una raó o una altre no havia tingut ocasió d’anar-lo a veure.
Joaquín Cortés està considerat com un dels millors ballarins i coreògraf de la història del flamenc. No ho poso en dubte.
Però per mi, em sap molt de greu dir-ho, ha estat una gran decepció. M’esperava molt més d’aquest artista. Si no arriba a ser per la última hora de l’espectacle, on ho dona TOT, la meva valoració hagués estat encara més baixa.
És cert que el públic van acabar dempeus aplaudint entusiasmats. El seu públic fidel, la seva gent, els que l’admiren, els seus incondicionals. Jo esperava molt més.
Sobretot, m’agradaria deixar clar que no el qüestiono com artista. La meva opinió és sobre l’espectacle. No m’ha convençut. No m’ha emocionat. No m’ha transmès.
Vaig sortir molt decebuda.
Les coreografies no em van agradar, tret de la que va fer el ballarí i coreògraf especialitzat en danza contemporánea Nicolás Rambaud, que va ser espectacular.
Les sis veus i els dotze músics excepcionals !!!
El so estrident en el taconeo, degut a l’alt volum dels micros que portaven incorporats les sabates, va ser terrible !!! Possiblement aquest és un dels principals motius pels quals no vaig gaudir d’aquest espectacle.
Estic contenta que el públic sortís satisfet. Jo m’esperava molt més.