Em sembla que ha estat la manera en que la dramaturga ha plantejat la obra (a no ser que en la adaptació l’hagin manipulat). Quatre alumnes s’apunten en un taller de teatre al centre cívic del poble. La professora proposa un moviment, un alumne el copia, com si fos un mirall i el transforma, i així succesivament fins que tots els components de la classe hagin fet de tothom i d’ells mateixos a la vegada, i amb aquest joc van sortint coses i coses… A mi m’han pesat els continuats talls a que ha estat sotmesa la representació i a pesar de la bona direcció i les magnífiques actuacions, m’he avorrit.
Enllaç copiat!