Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena.
L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons.
Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. Dues mirades diferents. Uns atònits perquè davant seu es produeix màgia i els altres captivats davant tanta poesia escènica.
M’encanta anar a veure espectacles familiars, veure les cares dels nens no té preu. Aquells ulls, aquelles rialles,… és meravellós !!! “Circus” és un espectacle divertit i poètic per a tots els públics.
Però anem al que anàvem, “Circus” és un espectacle format per diferents escenes, presentat com si es tractés de diferents números de circ. És un espectacle de titelles i pallassos on en Jordi Bertran ret homenatge a grans còmics de la història com Chaplin, Lloid, Keaton, Germans Marx, Rivel, Tatí,….i Ferran Bertran (el seu pare), que en les sobretaules dels dinars familiars, i amb l’ajut d’un tovalló o de les seves mans deixava sortir l’art que duia a dins.
“El somni d’en Xarlot” és realment meravellós, és increïble veure en un titella els tics i moviments tan característics de Xarlot ( impressionant!). En aquest número es pot veure a Xarlot fent una exhibició amb els seus patins de quatre rodes, i també mentre dor, aparèixer la Raquel, la musa que habita en els seus somnis. La Raquel està inspirada en el personatge de la violetera de la pel·lícula “City Lights” de Charles Chaplin.
“Fratel.lo i Titina” és una escena que pertany a l’espectacle “Strada” (2014) . Es tracta d’una història d’amor entre un pallasso que toca el saxo i una pallassa funambulista. Titina és un personatge entranyable i sensible. És una delícia veure com camina per la corda fluixa a ritme de la música d´en Charles Chaplin. Una vegada més Jordi Bertran demostra el seu gran domini en la manipulació dels titelles.
A “Toti” en Jordi es converteix en un pallasso i transforma un mocador en diferents animals, o converteix una paperina de plàstic en un lloc on encistellar pilotes invisibles. En aquest moment es trenca del tot la quarta paret. Tots ens convertim en aquell nen que portem dins.
“El Rocker” Es tracta d’un cantant una mica heavy que ens va robar el cor tant a grans com a petits. El seu ritme desenfrenat i el descaro dels seus moviments “pèlvics” són els encarregats de posar fi a un espectacle del tot recomanable.
Feu-me cas i deixeu-vos perdre per uns instants entre les mirades incrèdules del nens i els seus somriures contagiosos.
Els titelles o marionetes possiblement són una de les arts escèniques més belles poèticament, però malauradament també és una de les menys valorades entre el públic teatral. Si us plau, no deixem que desaparegui.