MOBY DICK és una novel·la de l’escriptor Herman Melville publicada en 1851 que narra la travessia del vaixell Pequod, comandat pel capità Ahab, en l’obsessiva i suïcida persecució de la balena blanca.
Juan Cavestany ha fet l’adaptació del text, i tal com ens va comentar a la roda de premsa després de conèixer la novel·la, va descobrir que “el veritable secret de la novel·la va més enllà del relat d’aventures que aquesta presenta”. L’essència de Moby Dick rau en el que representa aquesta persecució obsessiva per a tota la tripulació del Pequod.
Una ambiciosa adaptació teatral, una proposta “enorme” que s’ha portat a l’escenari del Teatre Goya sota la direcció de l’Andrés Lima “estem davant de la història d’una obsessió que veiem a través dels ulls del protagonista. Un home que es defineix com la bogeria embogida; l’ésser humà davant la mort“…. “en el nostre Moby Dick hem col·locat voluntàriament paraules de Melville en boca d’Ahab“.
Una adaptació inspirada en la solitària figura d’Ahab i la seva lluita contra la gran balena blanca. Un viatge a les profunditats de la bogeria d’un home capaç de tot per satisfer la seva obsessió. El capità Ahab és un dels grans personatges de la literatura universal. Un ésser que evidencia l’obsessió humana que va més enllà de la raó, capaç de consumir la voluntat i eliminar qualsevol element bondadós de l’ànima.
Josep Maria Pou és Ahab, en una feina interpretativa enorme, que avalen els seus cinquanta anys d’ofici, que justament es compleixen aquest 2018 (va debutar el 1968 al Teatro Español de Madrid amb el Marat-Sade que va dirigir Marsillach).
Josep Maria Pou, està segurament magnífic en la seva interpretació, però hem de dir que a nosaltres no ens va emocionar i en alguns moments ens va semblar força sobreactuat, pel seu to de veu excessivament cridaner, que provoca la pèrdua de matisos al seu personatge. No creiem pas que aquesta percepció sigui a causa de l’enorme distància de l’escenari a la que ens vàrem veure obligats, ja que la sonoritat era magnífica, per no dir espectacular.
Entenem però, la dificultat d’interpretar un personatge, amb una gran profunditat de text, que en cap cas està pensat per ser representat en un teatre i que segurament cal assaborir i pair en una lectura tranquil·la.
La tripulació del Pequod integrada per una trentena de persones, aquí s’ha reduït a dos actors, Jacob Torres que interpreta entre d’altres els papers de Starbuck i Ismael, i Oscar Kapoya amb una magnífica interpretació de Pip i altres mariners.
Creiem però que el millor de la proposta és la posada en escena, absolutament sensacional, amb un conjunt de factors que sumen per obtenir un magnífic resultat: escenografia i vestuari de Beatriz San Juan, il·luminació de Valentín Álvarez, música original i espai sonor de Jaume Manresa, sonorització de Jordi Ballbé i unes espectaculars imatges audiovisuals de Miquel Angel Raió.
Una proposta valenta que s’ha de veure. Malgrat tot, hem de dir que aquesta vegada esperàvem més del que en realitat hem vist.
La nostra valoració és de 6 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ