Segons l’Antic Testament, Judith (una d’elles) va ser una vídua jueva de belles faccions que va decapitar Holofernes, general de l’exèrcit invasor, aprofitant que estava enamorat d’ella. Basat molt lliurament en la figura d’aquesta dona forta i venjativa, l’actriu Michela Aiello ha creat un personalíssim espectacle que barreja textos poètics de diferents autors, ombres xineses, teatre gestual i marionetes. L’obra aborda, bàsicament, el dolor de la ruptura amorosa des del punt de vista femení, entre d’altres sentiments de pena. Així, la proposta encadena una sèrie de fragments simbòlics que expressen, de manera molt angoixant, algunes de les obsessions que turmenten a certes dones de la societat contemporània. La maternitat, la soledat o la sexualitat són alguns dels temes representats amb suggerents composicions visuals plenes d’honestedat, dolor i originalitat. El muntatge es deliberadament pictòric, fins al punt de fer servir el marc d’un quadre en diversos moments. I és que la seva autora i protagonista és conscient del valor icònic que tenen la majoria de les seves seqüències. La música també acompanya el patiment de la protagonista, sense subratllar, de forma adequada i minimalista. No obstant això, caldria millorar les transicions entre una escena i una altra ja que, en comparació a la resta, es veuen una mica descuidades.
Enllaç copiat!