L’estranger, d’Albert Camus, és una novel·la que compta amb una legió de seguidors, ja siguin els que hi veuen diversitat d’interpretacions o els que la consideren pedra angular de l’existencialisme (moviment filosòfic al que Camus no es va voler lligar mai). Aprofitant aquest llibre, i sobretot la part del judici a Meursault, la companyia Indubio ha convertit l’espectacle en un autèntic tribunal en el que els espectadors i les espectadores hi juguen un paper decisiu. Estem davant, doncs, d’un teatre participatiu i juganer, però també davant d’un exercici crític i molt intel·ligent sobre el paper de la justícia a la societat.
Els tres actors de la companyia (Luis Maesso, Manuel Pico i Mar P. Soler) acompanyen en tot moment als autèntics protagonistes, que no són altres que alguns dels membres del públic. Tot i que podria semblar el contrari, no hi ha moments avorrits ni situacions confoses degut a la poca experiència dels participants. Tot el contrari. L’estructura de la peça, l’ordre de les intervencions i les normes pactades fan de l’improvisat judici una experiència emocionant i col·laborativa. Només cal veure què succeeix en els deu minuts de recés o en el debat posterior a l’espectacle. Tothom es veu involucrat a la història, i les decisions preses (o bé les que no s’han pres) donen peu a múltiples i constructives discussions.
Un teatre diferent, està clar, però també un teatre necessari. I és que fer teatre és posar-se en la pell dels altres, i aquí són els mateixos espectadors els que podran gaudir d’aquesta sensació.