Quina facilitat tenim de sentenciar comportaments i actes quan es tracta d’un fet que no és proper. Quan es veu una pel·lícula, una sèrie o s’està llegint un llibre sobre un cas, tendim a emetre un judici amb una rapidesa impressionant i deixant-nos emportar per l’emoció i no tant pels fets. Però sempre és així perquè hi ha ficció pel mig i se sap que cap decisió presa des del sofà de casa afectarà de veritat a ningú. I si li afectés? S’actuaria de manera tan lleugera?
En aquesta obra el públic és part implicada en un judici que decidirà si l’acusat va matar premeditadament o no a la víctima. Voluntàriament, membres del públic es converteixen en jutge/essa, fiscalia, defensa, acusat, testimonis i jurat. Hora i mitja en què s’exposarà el cas i s’utilitzaran arguments, guiats per un test previ, per aconseguir un o altre veredicte. Cada funció és diferent, perquè mai se sap què decidirà el jurat.
Basada en el llibre Juicio al extranjero d’Albert Camus, Iñigo Santacana elabora un muntatge molt interessant que posa en tela de judici, més que a l’acusat, al públic que està a la sala. L’interpel·la a participar en un joc que sembla senzill, però que acaba portant a la superfície els pensaments i les contradiccions de l’espectador/a. Allò que creia segur i veritat sense fissures es va escardant i oferint diferents visions que fa trontollar el raonament. En algunes ocasions, el veredicte canvia amb el pas de l’obra i d’altres és inamovible, demostrant també més del què sembla.
Posada en escena brillant, propera i molt engrescadora, amb uns mestres de cerimònia talentosos. Luis Maesso, Manuel Pico i Mar P. Soler, amb amabilitat i molta paciència, s’entreguen totalment a l’experiment i atrauen al públic més i més fins que està totalment compromès amb la ficció que s’està desenvolupant.
Tot en aquesta producció funciona, però el més interessant de tot és el debat que es crea entre el públic -més evident amb el post-col·loqui-, on les opinions entorn al relat encenen passions i raonaments moltes vegades inesperats.
Meravellosa experiència que s’ha de compartir i recomanar.