Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena.
JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.
Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però molt fàcils de seguir per part de l’espectador.
Assistim a la festa de jubilació d’una personalitat brillant de les institucions catalanes, jutge i diputat, en Samuel Gallart, que ha gaudit d’una carrera política molt destacable per la que ha rebut, fins i tot, la Creu de Sant Jordi. Ell, jutge, s’enfronta a la seva pròpia sentència.
Guillem Clua ens presenta tots els personatges que acompanyen Samuel Gallart (Josep Maria Pou) el dia de la seva jubilació i li reten un sopar d’homenatge. Són els membres de la seva família, la seva dona Aurora (Vicky Peña), el seu fill Joan (Roger Coma) i la seva nova parella Yolanda (Anna Ycobalzata), la seva filla Judit (Anna Sahun) el seu marit Emili (Pere Ponce) i els seus fills Sammy (Alejandro Bordanove) i Júlia (Katrin Vankova). També estan convidats al sopar el capellà amic de la família Mossèn Ricard (Manel Barceló) i Jacob (Marc Bosch) el cuidador del jutge.
Però també dona veu als personatges que al llarg de la seva vida ha estimat o l’han estimat, la seva àvia Raquel (Vicky Peña), la seva mare Dolors (Anna Sahun), el seu pare Artur (Pere Pons) i l’Ignasi (Marc Bosch) i aquells que han tingut influencia en la seva trajectòria professional com el conseller Garcés (Manel Barceló). En total són una vintena de personatges interpretats pels deu actors que conformen l’elenc actoral.
JUSTÍCIA ens explica la vida d’aquest influent personatge (a la roda de premsa volen deixar clar que no es tracta de cap biografia encoberta, que és un relat totalment fictici), però també ens explica una part de la nostra història com a país.
JUSTÍCIA és una proposta que exigeix molt dels actors física i emocionalment, amb un gran compromís. Unes interpretacions que ens han semblat extraordinàries amb una gran dosi d’entrega i sinceritat que els fa absolutament versemblants. Cal destacar que dos dels joves actors debuten amb aquesta obra, la Katrin Vankova i en Marc Bosch.
Transita temps diversos, realitzant un recorregut al llarg de vuitanta anys, que abasta cinc generacions diferents i on els diàlegs juguen amb la simultaneïtat, la superposició i l’equivoc.
A tot això cal afegir una escenografia absolutament espectacular de Paco Azorín que complica una mica més “la vida” dels actors amb la seva inclinació que en alguns moments arriba fins al 33%.
El vestuari de Gabriela Salaverri, la caracterització de Noemí Jiménez, la il·luminació d’Ignasi Camprodón i el so de Jordi Bonet fa que, amb la interpretació, el text, la direcció i la posada en escena, augurem, sense por a equivocar-nos, que JUSTÍCIA serà un dels grans èxits teatrals de la temporada.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ