I per això és divertit aquest work and progress (segons ells) d’un assaig de peça de cabaret inspirat en l’estil alemany d’entreguerres. Com deia aquell que no falti de res, cançons, música, ball, streptease, participació del públic, crítica als poders, fàctics o no. Sembla que cada component de la companyia va a la seva bola, però no. Helena Tornero ha escrit una història sòlida, encara que no ho sembli i Ester Nadal ha dirigit bé la penya, encara que ha semblat que hi havia un gran desordre. Penso que es tractava d’això i ho han aconseguit. El públic ens ho hem passat rebé. Llegiu-ne més.
Enllaç copiat!