A la temporada d’enguany hem pogut assistir a una sèrie de monòlegs que posen a prova la gran qualitat interpretativa de les nostres actrius/actors.
Cassandra és un personatge de la mitologia grega. Filla de Príam i germana d’Hèctor, tenia el do de la predicció que li va concedir Apolo però li arrabassà al no veure’s correspost. No la van creure quan va predir la destrucció de Troia, ni la mort d’Agamèmnon. Van creure que estava boja i la van depreciar i arraconar. Les troianes van ser preses como a esclaves o concubines pels aqueus. Cassandra es va convertir en la concubina d’Agamèmnon i assassinats tots dos per Clitemnestra. És un personatge molt atractiu que ha estat reproduït varies vegades per autors moderns de novel·les o també en obres de teatre com aquesta. Tot i així, és dels personatges més oblidats de la guerra de Troia i no ben tractada a les obres d’Èsquil i Eurípidesa de la qual cosa se’n queixa constantment a l’obra.
El més original d’aquesta peça és la transportació d’aquest personatge al moment actual. Ella és refugiada d’algun país, prostituta i transexual. Descriu la seva vida passada a Troia i entre els aqueus parlant en present i barrejant-lo amb el passat d’una manera dinàmica, fresca i divertida amb un llenguatge descarat i a voltes, groller. El text, la idea de fer una crítica social a través d’un personatge de la Grècia antiga és de Sergio Blanco amb un muntatge molt especial de Sergi Belbel. És un projecte ambiciós però crec que es queda a mig camí. El marc narratiu es desdibuixa per la barreja de personatges i èpoques. El constant moviment de la protagonista i la dificultat d’entendre l’anglès (per molt macarrònic que sigui) no permet a tot el públic arribar a comprendre la duresa del contingut i detectar la crítica sobre l’explotació del més vulnerable.
Tot ho supera l’increïble treball actoral d’Elisabeth Casanovas que deixa cos i ànima a l’escenari. Amb esforç titànic fa el que sigui per acostar-se als espectadors, puja i baixa, increpa, saluda i somriu. Sempre somriu. Jo estava a primera fila i se’m dirigia a mi com a Hècuba (la seva mare). Utilitza gent jove perquè li tradueixin algunes paraules amb la qual cosa facilita la comprensió del text i ha d’improvisar segons la resposta del públic. Val la pena no perdre’s aquesta meravella d’actuació.