Una obra de la qual l’única cosa que sabia és que és de La Peleona, creadora de l’onírica i magnífica Broken heart story (bé!), narrativa contemporània (mmm, que sóc clasicón), sobre ous que es resisteixen a que la incubació doni seus fruits (miedito). I resulta que és del més interessant que he gaudit, ja no vist, en aquests últims mesos. I això que a l’inici em va assaltar el pànic: actriu estrafolàriament caracteritzada de gallina, amb accent andalús i text en rima, allò feia olor de chirigota. Em vaig dir, aguanta, que amb el que ha costat que als que no vivim a la capital ens deixin venir a veure teatre …. Doncs sort! Una Rebel·lió dels animals de la mateixa profunditat però divertida fins doblegar-me en algun moment a la butaca.
Un pollet, dins encara de la closca, en una d’aquestes granges de producció en sèrie, es resisteix a néixer i donar així continuïtat al cicle d’explotació, d’una vida sense llibertats destinada al seu torn a covar i covar, menjar pinso fet amb ves a saber què, amb l’únic anhel de jubilar-se i anar-se’n a(l) Kentucky, on van a parar les aus quan són grans en una sort, això creuen, d’Imserso. Així, com a sinopsi, n’hi ha d’altres que criden més, certament.. Que transmetin idees potents amb sàtira ferotge, humor per tot arreu i sense consignes fàcils, amb un treball coral interpretatiu brutal, poques se m’acudeixen. La resistència passiva, jocs de paraules (que em deleixen), vides sense sentit basades en rols imposats al néixer, repressió ni tan sols a mans dels poderosos sinó del propi statu quo …
Proposta delirant, àcida, enginyosa, original sense semblar buscar-ho, creativa i de potent missatge. I on, com en tot plantejament intel·ligent no és blanc o negre. I entre tanta rialla i extravagància, es cola i t’assalta la pregunta: ¿sóc, actuo, viu com ou o com gallina?