Giselle és un dels ballets més coneguts del repertori clàssic, tant per la música d’Adolphe Adam i la coreografia original de Perrot i Coralli com per la història romàntica que explica. A Giselle es parla d’amor romàntic, d’engany, de mort i de venjança, encarnada per les Wallis. En canvi, la versió que ara ens porten els coreògrafs Mattia Russo i Antonio de Rosa ha volgut reflectir com es viu aquest tipus d’amor entre el jovent actual, mostrant-ne les semblances i també les diferències. De fet, l’espectacle comença ja amb el cadàver de la protagonista, per passar després a un paisatge d’extraradi -quasi lunar- on es troben una colla de nois i noies. Una massa coral que es mantindrà tota l’estona en escena com si es tractés d’un sol personatge. Una massa que vesteix amb uniforme i que no amaga els estris que l’identifiquen: portàtils, mòbils, skates, etc.
El ballet de la companyia Kor’sia renuncia, doncs, a la narrativitat per quedar-se amb una idea més abstracte i complexa. Un ballet que es serveix de la música d’Adam -amb un ordre diferent a l’original- i que la barreja amb música electrònica i una veu en off que ens va descrivint en anglès l’estat d’ànim dels personatges o el perquè d’algunes situacions. La sensació que deixa a l’espectador és hipnòtica i pertorbadora, però també un pèl freda. Crec que l’ambientació que envolta l’acció principal, així com la força de la música, es mengen en ocasions als protagonistes, encara que no s’ha d’oblidar la precisió tècnica i la gran professionalitat dels 10 integrants del grup. Un espectacle, doncs, d’una gran força estètica i amb un treball coreogràfic més que interessant.