Ahir vespre vam assistir a l’estrena de KRÀMPACK, el que sembla que podria ser un dels espectacles que més en parlarem durant les properes setmanes i que amb tota seguretat serà un èxit. O aquesta va ser la meva primera impressió quan vaig sortir del teatre.
En aquesta proposta, han volgut recrear els mateixos personatges i copiar la forma de parlar i moure els personatges i actors originals. Aquest és un punt a favors per a tots els fans de PLATS BRUTS i dels actors Jordi Sánchez i Joel Joan.
La proposta de Kràmpack d’aquesta temporada es va estrenar al Teatre Aquitània de Barcelona. Protagonitzada per Jaume Casals (La Riera i Festival Píndoles), Lídia Casanova (Paradise), Àlex Ferré i Mikel Iglesias (Polseres vermelles) i dirigit per Pep Anton Gómez.
Tot sembla que les coses no han canviat molt des de l’estrena de l’obra, Com hem tingut la sort d’anar revisant PLATS BRUTS (si, la seva referència sembla constant quan veus Kràmpack) en les diferents reposicions a TV3, l’obra sembla tant fresca com fa 25 anys.
Els actors estan força bé. Jaume Casals sembla el germà de Joel Joan i juga amb la semblança i la mateixa soltesa i despreocupació i veiem un Joel Joan exagerat com “l’orginal”. Amb l’Alex Perré i Mikel Iglesias la semblança (excepte moments puntuals) no és tant exagerada. Com he comentat, els fans de la sèrie i dels actors originals gaudiran de valent d’aquesta obra.
Al sortir del teatre, vaig tenir la sensació que vaig poder riure d’una obra que inicialment pensava que el pas del temps no la tractaria gaire bé. I no vaig ser l’únic, el públic va riure de valent i l’aplaudiment final (s’ha de dir que durant l’obra també els vam escoltar unes quantes vegades) augura un èxit en aquesta temporada teatral que comença.
Podeu veure la meva opinió sencera a l’enllaç