El primer que cal destacar és l’actuació dels quatre actors, molt joves, i amb moltes ganes. Personalment, el problema que hi he trobat és que han de defensar personatges estereotípics, i tot i que alguns son més rodons que altres, la trama és força previsible.
El disseny de l’espai em sembla molt encertat, sobretot per la llum, però sembla que els pocs metres quadrats no siguin suficient per reflectir la violència i la fúria. Se’ls fa petit, i a vegades dóna la impressió que l’atrezzo (majoritàriament llaunes de cervesa) els distreu més que no pas recolzar-los en transmetre un text dur i complex. Kyla té la força en la cruesa i la fredor, però, en el meu cas, m’ha transmès massa de la segona i no he arribat a empatitzar amb una realitat que, és cert, és necessari reobrir.