La màgia té això, però per tornar a ser un nen has de posar de part teva. Per anar a veure Mr. Snow d’Antonio Díaz cal transcendir aquella barrera rància que ens fa passar-ho tot pel filtre de la racionalitat i que sovint acompanya a l’adult tot fent-lo, en essència, pitjor que al nen. Seria fantàstic no construir mai aquesta barrera, però si ja la tens a mig fer, trenca-la una estona i ves a veure Mr. Snow amb nens, sol o en parella. Tot i que la part audiovisual no em va fer el pes, l’espectacle és espectacular i la sensació és que Antonio Díaz no ha fet més que començar. Et quedes amb la boca oberta, tornes a ser un nen i d’això va la bona màgia, de creure que tot és possible, de deixar-te enganyar. Visca Mr. Snow i a per elles, a per les il·lusions!
Enllaç copiat!