Una comèdia escrita i dirigida per Ernesto Caballero, director del Centre Dramàtic Nacional que coprodueix el muntatge amb Focus. Una comèdia on l’actriu Carmen Machi torna als escenaris catalans després de l’èxit de Juicio a una zorra, d’Antígona o de Les Troianes i La Madre (Dispara/Agafa tresor/Repeteix).
En aquesta peça interpreta el personatge de Sor Àngela, una monja que té una missió. És l’any 2037 i la comunitat europea que coneixem ha desaparegut. Governa el partit “Pueblo en Pie” en coalició amb el partit socialista. La crisi financera obliga al govern a vendre bona part del seu patrimoni artístic. Una monarquia petroliera que vol fer un museu al mig del desert ha fet una oferta de compra de Las meninas, considerada la joia del Museu del Prado.
Una comèdia satírica que gira bàsicament al voltant de dos temes, d’una banda l’ús del patrimoni artístic per part dels governs, i d’altra banda la necessitat de notorietat de les persones, l’anomenada vanitat del creador.
Ernesto Caballero es va inspirar en la figura de la monja Isabel Guerra, una valorada pintora figurativa, per construir el personatge de Sor Àngela perquè volia que representes una actitud artesanal allunyada de la dependència de la vanitat.
La magnífica escenografia, obra de Paco Azorin, basada en tres pantalles i projecció d’imatges, permet seguir la evolució de la còpia de la pintura i el procés de transformació de la copista.
Unes magnífiques interpretacions, d’una gran Carmen Machi, per nosaltres una de les millors actrius del panorama teatral espanyol, acompanyada per Mireia Aixalà que perfila molt bé el seu paper de directora del Museu que ha de complir les ordres dels de dalt i per un “altíssim” Francisco Reyes en un paper inquietant i trasbalsador.
En general una proposta entretinguda però amb un text que no ens ha dit gran cosa i massa ple de tòpics.
Si voleu llegir l’article original sencer, només heu de clicar AQUÍ