No tinc paraules! Brutal!!
Primer de tot vull donar gràcies a la persona que ens va dir: “Heu d’anar a veure a Los Corderos; encara que sigui un cop a la vida”. Un cop? He flipat, vull repetir!
Com us ho explicaria…
La Banda de la fi del món és el nom de l’espectacle que neix de la unió de Los Corderos (David Climent i Pablo Molinero) amb la cantant i música de Miss Q (Pia Nielsen).
Los Corderos és un projecte artístic, un referent de teatre de creació més atrevit, conegut com a teatre bastard. Les seves creacions indaguen en la naturalesa de l’ésser humà, sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de conducta i de relació i la variabilitat de les seves reaccions… tot això amb la finalitat de qüestionar molts dels conceptes que hem après sobre nosaltres mateixos i el nostre món. Són únics i originals, amb propostes interessants i arriscades.
Aquest espectacle és una mirada inter-galàctica dels humans, feta des de l’humor i la poètica teatral. Ens trobem amb una banda que ve del més enllà i que ens parlen de les improbabilitats. Ens diuen que “les coses per molt improbables que semblin són possibles”.
Si algú em pregunta com definiria el que he vist, els diria que és una bogeria agradable, una combinació de teatre textual, d’objectes, dansa, música, performance, concert… amb molta intensitat. Energia en estat pur. Frases plenes de sentit, missatges i veritats carregades d’intenció. Moments probablement improbables. Música, llum, efectes especials i espacials impressionants. Música electrònica i la increïble veu de la cantant danesa Pia Nielsen, hipnotitzadora.
A mi em va deixar amb la boca oberta des d’un bon principi. Tenia ganes de cridar, de pujar a l’escenari i participar d’aquella bogeria. Estava experimentant coses noves. Estava desconcertada.
“Res hi ha més improbable que la vida, i aquí estem”.
Han de tornar, SÍ o SÍ!!!