Quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que creiem no és normal.
De l’òpera poca cosa he de dir, que ja no se sàpiga, una òpera considerada de les més fàcils per les persones no acostumades al bel canto i de música bellíssima, que sempre acaba emocionant-nos de nou, per molt que sapiguem fil per randa el seu argument i el tristíssim final, que farà caure una llagrimeta a la major part dels espectadors.
La Bohème és una òpera de Giacomo Puccini (Lucca, Itàlia, 1858 – Brussel·les 1924). Està dividida en quatre actes, el llibret és de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre “Scènes de la vie bohème “, d’Henry Murger. Va ser estrenada al Teatre Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d’Arturo Toscanini. S’insereix dins del corrent verista.
L’escenografia, com gairebé sempre és clàssica i realista; malgrat tot en va agradar força per la transformació de l’escenari a ulls dels espectadors, amb un simple gir en sentit contrari, de les dues parts de l’escenografia. M’agradaria veure alguna vegada aquesta òpera amb una escenografia més contemporània.
L’orquestra del Gran Teatre del Liceu, va sonar esplèndida aquesta vegada, dirigida pel mestre Marc Piollet. La posada en escena, responsabilitat de Jonathan Miller va resultar efectiva i agradable als ulls.
M’agradaria fer especial menció al cor de nens, que ja acostuma a actuar en aquest teatre, el Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya, dirigits per Òscar Boada i que recentment varen obtenir la Creu de Sant Jordi, per la seva grandíssima qualitat.
Com ja he dit el paper de Mimí el va interpretar magníficament Dinara Alieva; la resta de papers van ser: Nathalie Manfrino, una magnifica Musetta, Matthew Polenzani, un Roberto extraordinari, Artur Rucinski en el paper de Marcello, David Menéndez en el paper de Schaunard, Paul Gay en el paper de Colline i Fernando Latorre en els papers de Benoît / Alcindoro. Crec que va resultar un cast vocal d’un gran nivell.
Veure la valoració sencera clicant AQUÍ