El segle XIX va ser l’explosió del romanticisme i la vida bohèmia va ser un dels temes estrella de molts autors. Henry Murger va publicar a la revista “Le Corsaire Satan” al 1844 “Scènes de la vie de bohème”, novel·la per entregues d’on el guionista de Pucini va treure tots els personatges i la història de la Bohème. És de destacar però, que la novel·la de Murger no acabava amb la mort de Mimí. Les heroïnes de les òperes de Pucini poden ser dolces i delicades (Mimí, Madama Butterfly) o cruels com Turandot. Hi ha qui ha donat explicacions psicoanalítiques a la personalització d’aquestes heroïnes. El cert és que la Bohème és una de les peces més representades de la història de l’òpera.
Després de la Bohème que vaig veure a NY a l’any 1997 vaig pensar que no es podria millorar la profunditat de l’escenari i l’alçada de les golfes dels amics de Montmartre. L’escenografia tan contemporània d’Àlex Ollé, injustament escridassada per alguns el dia de l’estrena, ha superat totes les Bohèmes que havia vist fins ara. Ollé instal·la l’acció en un edifici d’un barri perifèric d’una gran ciutat on els petits apartaments es comuniquen uns amb els altres formant un conjunt fosc, sòrdid i fred. De lluny només es veuen les finestres il·luminades, simètriques i petites com un rusc. Amb uns venedors ambulants amb la mercaderia per terra s’inicia el segon acte. El moviment de la gent per darrera no fa sospitar la sortida lateral del cafê Momus que de cop dona llum, alegria i vida a l’escenari i s’omple de gent. És l’acte de lluïment per la Musetta, Valentina Nafornita que és capaç de cantar el seu vals “Quando m’en vo” amb una gran seguretat en la veu. És una Musetta moderna, forta, provocadora i convincent.
El personatge central de l’òpera, la Mimí és interpretada per Anita Hartig amb una notable veu dolça, tendra i amb una potencia controlada segons l’escena i que sap donar emotivitat al moment. El seu company és el tenor Atalla Ayan que surt airós en el seu paper de Rodolfo tot i que en el duo final del primer acte, “O Soave Fanciulla” en alguns moments queda deslluït a sota la potencia dels instruments de vent.
Completa el repartiment Toni Marsol com a Shaunard, Goderdzi Janelidze com a Colline i Roberto de Candia com Marcello. Tots ells i el cor dirigits magistralment per Conxita Garcia van fer de l’estrena de la Bohème d’enguany una nit memorable.