En un ambient festiu pel carrer Bailèn un dimecres a les 8 del vespre, la gent es concentrava davant l’Espai Texas. Hi ha gent que repeteix per estrenar sala.
Dues sales de cinema amb programació molt actual i una sala amb aforament de 200 persones ha estat un gran esdeveniment aquest any. La directora és Anna Rosa Cisquella, juntament amb la Cooperativa BARC i la Sala Flyhard.
La sala estava plena de gom a gom. Tot i ser una reposició, La Calòrica exhaureix sempre. Fairfly s’havia estrenat feia 8 anys al Tantarantana i es va reposar a la Villarroel. Després va voltar per Espanya i ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica 2018. Ha estat un encert reprogramar-la a l’Espai Texas.
La Calòrica sempre tracta temes de actualitat, de política, de crítica social amb els que ens hi sentim identificats d’una manera o altra. La parella Joan Yago (dramatúrgia) i Israel Solà (direcció) fan un tàndem sòlid. Estan compenetrats, són exigents i honestos amb el contingut i la forma de presentar-ho.
Fairfly és el nom d’una start-up que munten quatre amics quan estaven a punt de ser acomiadats per un ERO a l’empresa on treballaven i que es dedicava a l’alimentació infantil. Sobre aquesta idea, La Calòrica juga amb els personatges fent una crítica en clau d’humor del gran boom de l’emprenedoria i de la preocupació per la sostenibilitat, el canvi climàtic, el medi ambient, etc.. Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Xavi Francès, Esther López són els quatre amics que discuteixen com sortir de l’ERO. Un text molt original, una direcció cuidada i una magnífica actuació dels quatre intèrprets fan que la peça sigui rodona. L’obra transcorre al llarg de cinc anys, amb la creació d’una nova empresa que compleix els criteris per fer canviar el món. Els salts en el temps són molt evidents amb poques modificacions aparents. Durant aquests anys, apareixen totes les dificultats que representa crear, mantenir i sostenir una empresa. També apareixen canvis en les relacions personals. La Calòrica fa això, planteja el problema i el porta al terreny de la realitat més quotidiana. El relat de les relacions i els conflictes personals estan tractats de manera esplèndida.
És una sàtira sobre molts tòpics de l’actualitat que ens obliga a replantejar pensaments.
