Només falta cordar-se el cinturó per creure’s que voles cap a Rio de Janeiro, a l’epicentre de l’estil musical bossa nova. El viatge et transporta a l’any 1962, a la segona ciutat més poblada de Brasil on una història d’amors impossibles està a punt de tenir lloc. Bruno Butenas i Gabriel Fortunato són els encarregats de posar-li banda sonora en directe al relat. Fet que dona uns aires més emotius i, segurament, la dosi necessària de ritme per descatalogar l’obra de l’estanteria d'”històries típiques”.
El projecte s’il·lumina amb llums de colors elèctrics en sintonia amb els sentiments dels protagonistes i la música que ressona a una guingueta de la platja d’Ipanema. Tant Vinicius de Moraes com Nelita, revoltada per l’amor que els uneix, lluiten pels seus principis amb la idea de no renunciar a les coses bones de la vida com a timó. El comissari i la Nelita de l’actualitat, els dos narradors de la història, sempre presents en escena fan de contrapès per tal de mantenir la simetria d’un escenari atapeït de cossos, projeccions i instruments.
A les més de 200 versions de la cançó “Garota de Ipanema” se li ha de sumar la que interpreten Jordi Cadellans i José Luís Sánchez que posen la cirereta d’un pastís mig elaborat. Un projecte maquillat amb la música en directe i que transporta el públic a buscar la Garota d’Ipanema que tots tenim i que ens inspira a prendre les decisions que més ens remoguin el cor.