No és la primera vegada que el món dels còmics i els superherois trepitja els nostres escenaris –de fet hi ha una altra obra del Grec d’enguany on també hi tenen força protagonisme- però està clar que el gènere s’expressa millor en altres mitjans. Tot i així, el freakisme i els personatges o situacions que l’envolten donen molt de joc escènic i molts recursos narratius, quasi tots ells enfocats cap a la comèdia. I d’això es tracta precisament La Chispa, d’una comèdia juvenil i desprejudiciada que intenta entretenir i divertir, encara que es vegi obligada a buscar temes de caire més social com ara la inseguretat ciutadana, la inoperància dels polítics o la voluntat d’un canvi radical del sistema. Temes que, ara que hi penso, ja apareixen habitualment en els còmics…
La dramatúrgia de Marc Angelet, així com la direcció d’Ana Pérez García i d’Iban Beltrán, va en aquesta direcció. És cert que juga amb les escenes paral·leles, els flash-backs i altres recursos dramatúrgics, com ara els testimonis des del present.. però seguim estant en una comèdia lleugera, sense més profunditat, cosa que li atorga certa honestedat i la fa ser fidel i coherent amb el que perseguia des d’un principi. Els quatre joves intèrprets també secunden perfectament la intenció inicial, tot i que en alguns dels moments més complicats a nivell narratiu es nota una mica la manca d’experiència… Res que no es pugui solucionar a base de funcions, i més funcions.
